Comunicat sobre la convocatòria de vaga unitària pel 29 de març

APOSTEM PER LA CONVOCATÒRIA DE VAGA GENERAL UNITÀRIA i SOCIAL per al dia 29 de març

La Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC, confederació sindical conformada per les organitzacions sindicals CATAC, USTEC·STEs, CATAC-CTS, FTC, CAU i CTA, convoca Vaga General el dia 29 de març contra el conjunt de mesures que configuren la política econòmica i social del govern central i del govern català, que estan comportant una greu retallada dels drets laborals i socials, un increment de l’atur i de la precarietat laboral, una depreciació salarial generalitzada, una retallada de recursos amb externalització dels serveis públics i un desmantellament generalitzat de la protecció social.

La IAC fa una crida a les persones assalariades, aturades, jubilades, estudiants i als sectors populars que es veuen afectats negativament per aquestes polítiques a participar activament en les assemblees als barris, als centres de treball i en la vaga del 29 de març i, en general, en les reunions i mobilitzacions que es vagin convocant.

…ENS SOBREN ELS MOTIUS

Des de l’any 2010 els treballadors i les treballadores públics catalans estem patint un seguit de retallades que redueixen els nostres salaris, empitjoren la seva capacitat adquisitiva i minoren els recursos dels serveis públics, tot provocant increment de l’atur, de la precarietat laboral d’una part de les plantilles i la càrrega de treball de l’altra, al mateix temps que deterioren greument la qualitat del servei que es presta.

Així mateix un sector del professorat viu avui un agreujament de la contractació precària amb un increment de la mobilitat tan funcional com a geogràfica.

 En aquests tres anys de retallades hem hagut de sentir moltes mentides dels nostres governs, qui no recorda aquells famosos “ brotes verdes “, aquell  “veurem la llum al final de túnel a començament del 2013”…, però cada any han implementat més retallades, en  molts casos ( increments dels horaris lectius, increment d’IRPF… ) més enllà del 2013 i en altres ( retallades salarials acumulades….) a fons perdut, sense data de retorn.

Justifiquen les retallades  per la “necessitat” de pagar el deute i reduir el dèficit públic; però la realitat és que les retallades només recauen sobre els sectors assalariats i els serveis públics, que curiosament són més necessaris per aquests sectors, mentre que aquestes retallades per a la majoria social  reporten beneficis precisament per la minoria social que, a més ha generat la crisi.

Des de la IAC entenem que les retallades continuaran, si no les aturem, i empobriran amplis sectors de la població  perquè la seva finalitat és la reducció de costos laborals per fer permeables aquests serveis a la gestió i al negoci privat i sostenir amb diners públics tant la inversió com els quantiosos beneficis que, a costa de les retallades i dels nostres impostos, està obtenint  la gran banca.

De fet, l’avanç de la gestió privada continua implacable en determinats serveis sanitaris, s’obre pas en serveis complementaris lligats a l’assessorament, suport a la docència directa i innovació educativa a l’ensenyament públic, com també en determinats serveis socials, administratius i empreses públiques.

Al mateix temps s’agreuja la situació amb una reforma laboral que també és d’aplicació al personal d’empreses públics i al personal laboral de les administracions públiques i que suposa el més greu atac als drets socials i laborals dels sectors assalariats, ja que tan sols comportarà més atur i precarietat atès que abarateix substancialment l’acomiadament, desvirtua i deprecia la negociació col·lectiva, agreuja la precarietat dels models de contractació i atorga a les patronals l’omnipotència absoluta per decidir sobre l’organització del treball a les empreses i, per tant, sobre les condicions de treball dels seus treballadors i de les seves treballadores.

Així mateix ens imposen una sèrie de mesures antisocials com el copagament dels medicaments, l’increment de preus del cànon de l’aigua, les taxes universitàries i de la formació professional, la benzina, el transport públic…

En definitiva,  la reforma laboral, les retallades, les privatitzacions i les mesures antisocials comporten un transvasament de rendes del treball al capital, ja que impliquen una important depreciació dels salaris per mantenir i/o incrementar les taxes de benefici empresarials.

Així mateix, el pacte CIU-PP ens prepara noves retallades i noves mesures com la reforma de la funció pública, amb la qual es vol obrir la porta a l’acomiadament lliure del personal funcionari.

UNA VAGA GENERAL i SOCIAL  NECESSÀRIA

Davant l’agreujament dia a dia de la situació,  la IAC fa una crida a tots els sindicats a convocar una vaga general contra la reforma laboral, contra les retallades i la privatització dels serveis públics i contra les mesures antisocials que s’estan imposant als sectors assalariats i populars. Una mobilització social que ha de comptar amb la participació  dels moviments socials i de  les organitzacions ciutadanes, i que ha de fer possible l’expressió del més ampli rebuig ciutadà a les polítiques d’austeritat, en encabir dins de la protesta global totes les reivindicacions sectorials.

La IAC es decanta per la vaga, perquè la vaga ha estat l’instrument més eficaç, més cohesionador i que crea més solidaritat i consciència col·lectiva dels problemes individuals  que han tingut històricament els treballadors i les treballadores per millorar les seves condicions de treball i la seva qualitat de vida. Tots els avenços socials i laborals han estat precedits de vagues,  malgrat que en algunes ocasions les dues grans centrals sindicals hagin fet un mal ús de la seva convocatòria i del seus resultats, la qual cosa suposa un risc, però no pot mai invalidar la seva utilitat històrica.

En aquest sentit, la vaga, malgrat el sacrifici que comporta per als treballadors i les treballadores, constitueix l’únic instrument capaç de fer realment mal a la taxa de benefici empresarial i suposa el més gran cost polític als governs i als partits que els sustenten per obligar-los a cedir en les seves imposicions.

La IAC aposta pel dia 29 de març i treballarà per aconseguir de fer realitat una vaga que generi una massiva participació i permeti de continuar amb més força un procés de mobilitzacions sostingudes, que si cal també inclogui més vagues, fins a paralitzar aquestes polítiques governamentals i crear les condicions per a la recuperació del que hem perdut.

Volem una vaga que enforteixi la participació, el debat i la presa de decisions dels treballadors i les treballadores en les assemblees i creï la consciència que només des de la unió i la lluita col∙lectiva es pot canviar aquestes polítiques. Volem un clam unitari tan potent que faci impossible a les dues grans centrals sindicals dilapidar aquest capital de força i de pressió generat en una negociació que es conformi amb acords de mínims i algunes contrapartides, o com ja ha passat amb el de les pensions, en què els sectors assalariats hi perdin encara més drets.

Una vaga per unir,  per avançar, per recuperar,  per millorar…

Advertisements

Els comentaris estan tancats.