Lo millor d’ahir i dàvui : SINDICALISME

“Si no representem una força immensa, si no som una agrupació potentisima per a la nostra cohesió i per la nostra capacitat, serem joguines de la burgesia. Però si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d´actuar d´una manera enèrgica, de fer front a totes les possibilitats d´atac, com a treballadors serem respectats, atesos i ens imposarem”.

Salvador Segui “el noi del sucre”

EL segle XXI porta una serie d´efectes al moviment sindical, què fa trontollar el què ha estat els darrers 30 anys de moviment obrer.

Cal recuperar l´esperit més combatiu del primer terç del segle XX i afegir les realitats socials-laborals de l´actualitat.

Del moviment més clàssic hem de recuperar l´espai natural dels/les sindicalistes, es a dir cal tornar a trepitjar carrer, defugint del sindicalisme de despatx, entre d´altres assumptes per què poc resta per negociar a banda del bàsic: l´estatut dels treballadors/es.

Cal recuperar per l´imaginari col.lectiu l´orgull de pertinença a la classe treballadora, l’esquarterament per part del neoliberalisme de la lluita de classes amb l´ajut del postmodernisme ha produït una pèrdua de la correlació de forces, què cal reconstruir si volem ésser una força amb capacitat de capgirar el sistema.

Hem de tornar al sindicalisme de confrontació directa, ni la patronal, ni els governs titelles al seu servei ens donaran res, hem de lluitar, sumar i confluir fins què l´empoderiment del sindicalisme de classe tingui certament capacitat per assolir victòries i, això passa per recuperar la vaga general revolucionaria sense data de caducitat, doncs continua sent l’eina emancipadora més poderosa de la classe treballadora

“La gent no s’adona del poder que té:

amb una vaga general d’una setmana

n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia,

paralitzar l’Estat i demostrar que

les lleis que imposen no són necessàries”

Joan Brossa

Però la vaga avui té molt d’estratègic, el triomf de la lluita al carrer passa per aturar sectors com energia, informàtica o transports, són cabdals per desendollar la xarxa de producció, això sumant la mobilització pot fer trontollar tot el mercat financer i especulatiu.

La vaga general salvatge, es a dir sense serveis mínims (excepcions sector salut), és absolutament legitima més en un moment on les regles pactades fa dècades han anat sent incomplertes per la mateixa part, la patronal i referendades pels governs liberals.

L´agressió a les classes populars no tenen fronteres, doncs la mobilització tampoc, aleshores cal anar cap a la vaga general europea i més enllà si fos possible, però la realitat de les classes treballadores europees són prou similar com per fer una acció conjunta.

Cal la confluència sindical amb els nous moviments socials propis del moment, per tal d´endegar accions unitàries. Per tant hem de construir ponts entre tota la classe treballadora, per capacitar espais on construir comitès solidaris laborals, què tan bons i interessants resultats van donar a la darrera vaga general a alguns barris i poblacions de Catalunya !

Artur Galve. Militant i afiliat a la FAA-IAC.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.