Milers de veus criden a Madrid ¡SI ES POT!

Milers de veus criden a Madrid ¡SI ES POT!

 Entre 80 i 100.000 persones han convertit la multitudinària manifestació en un clam contra les polítiques de retallades i més retallades que s’estan imposant des de l’Europa del Capital contra els interessos dels ciutadans i ciutadanes.

Durant la marxa les consignes més repetides han estat: “Visca la lluita de la classe obrera”, “Sí, es pot” i “Les retallades ens afecten a tots”.

Després de més de dues hores de recorregut es va arribar a la seu del Ministeri d’Indústria. Concentrats al voltant de les tanques que envoltaven el perímetre de seguretat, es van corejar consignes com “L’enemic és a dins” i “No som terroristes, som miners”. El Ministeri hauria d’haver estat obert i a l’interior el ministre José Manuel Soria, per atendre els miners i comprometre’s a respectar els acords signats i iniciar una negociació per a la reconversió de la zona. Però el ministre es trobava en un dels cursos d’estiu de la Universitat Complutense de Madrid, a San Lorenzo del Escorial, el que hi havia era el blindatge del Ministeri amb tanques de protecció i darrera d’elles els defensors del poder establert, que van exercir la seva missió amb gran professionalitat. Això sí, el ministre d’Indústria va mostrar la seva preocupació per la violència, manifestant que preferia que les mobilitzacions d’aquests treballadors “es realitzesin sense cap tipus d’agressivitat, radicalització ni violència.

I tornant amb la violència …

Fins quan tolerarem aquest missatge de violents, antisistema, grups infiltrats, etc, etc. ? En lo d’antisistema és possible que estiguem d’acord, ja que estem en contra del SISTEMA CAPITALISTA, per tant som antisistema.

Però, no és violència dotar de milers de milions a la banca, i alhora eliminar acords i negar-se a negociar una reconversió per a la mineria? Mentresta t, el govern es posa al servei del lobby energètic del nostre país (UNESA) que només busca augmentar els seus beneficis a costa dels interessos dels ciutadans, per exemple, promocionant l’extracció de petroli a les Canàries i ampliant la vida de centrals nuclears velles i perilloses com Garoña. Per exemple, comprant el carbó alemany, servint als interessos del mercat de la Merkel.

No és violència titllar de gandules i vividores a totes les persones desocupades d’aquest país? Aquestes han estat expulsades del món productiu amb recursos de les administracions públiques, finançant i afavorint així aquests acomiadaments.

No és violència retallar l’atur per “motivar” als aturats a buscar feina? “¡Que se jodan!” va dir Andreita (filla del senyor de Castelló a qui li toca la loteria cada setmana) des del seu escó. I li va sortir de la seva ànima impol·luta. La dels constructors, papi, d’aeroports sense avions, la dels cacics bons i les reverències davant el rei, l’ex alumna de col·legis religiosos …

No és violència expulsar de casa seva o tallar-los els serveis mínims com l’aigua, lallum i el gas als qui es veuen arrossegats cap a l’exclusió social per part de qui els ha de protegir, que és el Govern? Sort que la Constitució garanteix que tots els ciutadans han de tenir garantits aquests drets!

No és violència, que mentre augmenten l’edat de jubilació i avancen la seva posada en marxa, els polítics tinguin garantida la seva amb només 8 anys d’activitat? Els parlamentaris de les esquerres s’ho haurien de fer mirar, perquè si no poden canviar la normativa, quan es jubilin podrien donar-la per garantir la supervivència de moltes persones.

No és violència apujar els impostos als que no tenen ingressos per menjar, i al mateix temps, fer una amnistia fiscal a defraudadors, xoriços, diners d’estranya procedència, etc.?

No és violència el repagament sanitari, la privatització de la Sanitat, l’eliminació de drets sanitaris, rebaixar la Llei de la Dependència a través del pressupost, deixar sense assistència als fills que tinguin més de 26 anys i que no hagin cotitzat perquè no els hi han donat opció a una primera feina? I al mateix temps rebaixen un 2% les cotitzacions als pobrets dels empresaris. Això representarà que la Seguretat Social deixi d’ingressar 3.000 milions d’euros a les seves arques. Ja sabem més retallades!

¿Aquesta és la seguretat que volem per als nostres fills i filles?

!Lo seu és violència i prepotència, lo nostre és autodefensa!

El Govern defensa els interessos del món financer i capitalista

Mentre els miners protestaven als carrer, Rajoy intervenia al Congrés, ignorant el conflicte que ha generat amb la mineria, anunciat un nou atropellament contra els aturats i els empleats públics, apujant l’IVA… però ni una sola mesura perquè els rics, que estàn a l’origen de la crisi, paguin.

La falta de perspectiva del govern, la seva absoluta prepotència i despotisme contra la realitat social i laboral i l’estretor de mires dels que governen són la causa que milions de famílies en el conjunt de l’Estat paguin la incapacitat manifesta d’uns dirigents que només pensen en ells mateixos i en que els de la seva classe segueixin ostentant els seus privilegis.

Tot això, sota el designi de complir els objectius marcats pels mercats i els poders econòmics europeus, i anar minvant les condicions de vida i els drets socials del conjunt de la ciutadania per seguir augmentant els seus beneficis.

Mentre es rescaten bancs i banquers, les retallades recauen sobre el poble treballador que es veu obligat a sortir a la lluita per defensar el seu futur. Els miners ens estan mostrant el camí que ha de ser recorregut per la resta de sectors.

La lluita dels miners en defensa dels seus llocs de treball és un exemple de combativitat i autoorganització que ha de ser recolzat pel conjunt de la classe treballadora, per l’esquerra i els moviments socials.

L’impacte d’aquesta lluita s’està estenent per tots els sectors i territoris, i està provocant una solidaritat que ha d’inspirar a tots els lluitadors i lluitadores en aquests moments d’atacs sense fi als drets socials.

Cada dia és més evident que davant d’atacs brutals a la nostra qualitat de vida per afavorir grans empresaris i banquers es fa necessària una resposta contundent. Un contraatac que vagi més enllà de manifestacions o vagues de 24 hores més o menys aïllades. En aquesta sentit, cal radicalitzar, estendre i connectar les lluites, cal treballar per la mobilització permanent.

Una proposta seria:

DIES SENARS: Mobilització per la Sanitat i l’Educació

DIES PARELLS: Mobilització pel món laboral i els Drets Socials.

I AIXÍ FINS QUE CAIGUIN!

A curt termini, cal unificar el discurs, la lluita i l’acció de l’esquerra, per aixecar alternatives reals que evitin la tragèdia social i que permetin sortir de la crisi sense hipotecar el futur de la humanitat.

NO A LES RETALLADES! ¡QUE PAGUIN ELS RESPONSABLES!

Federació d’Altres Activitats-Intersindical Alternativa de Catalunya

Anuncis

Els comentaris estan tancats.