1r de maig. Realista i radical

Ens apropem al dia dels màrtirs de Chicago, també conegut com 1er de Maig dia dels i les treballadores (curiosament o no, als EUA no és festiu).
Començo amb un record històric per dos motius, un per què m’agrada saber d’on vinc i l’altre per què trobo molt significatiu que aquells lluitadors van ser condemnats en el S XIX pel que llavors era un avançament, la jornada de les 8 hores i crec que enllaça amb una perillosa corba decreixent en el S XXI on bona part de les conquestes assolides en el S XX estan sent esmicolades.
Des de fa uns anys venim fent la tàctica del cranc (pels no naturalistes, marxa enrere) mentrestant s’està produint una orgia patronal, que va molt més enllà d’allò que ara anomenem “retallades”, el que realment estem patint és tot l’esquarterament i demolició des de dos vessants, una les conquestes socials per la lluita de la classe treballadora pretèrita i l’altre el trencament del pacte keynesià de postguerra, envestat, filat i teixit pel propi capitalisme, davant la necessitat d’un mercat consumista i de contenir la lluita d’una classe obrera, llavors, altament polititzada.
Quina hauria de ser la resposta del sindicalisme davant els atacs ?, tal vegada hi hauran teories econòmiques macro i/o micro, tal vegada hi hauran anàlisis universitaris i/o empírics…. tal vegada el sindicalisme s’haurà de deixar d’orgues i fer quelcom elemental, bàsic, primari, es a dir fer SINDICALISME, així en majúscules, sense complexes, sense cúpules burocràtiques, sense alliberats de paella i calçotada. Cal mobilitzar-se per una banda i cal aturar-se per l’altre, cal treure la pols a les banderes, cal trepitjar els carrers, les places i cal aturar la producció.
Estem en temps on domina la por, dons sembla que anem de derrota en derrota, però darrerament petites coses es van capgirant i potser perquè desprès d´anys de pidolar misèries, de signar precarietat, la mobilització per lo bàsic ha despertat pobles adormits. El sostre, el menjar, la salut i l’educació, són i seran els veritables motors de la lluita treballadora, com deia la cançó d’en Raimon “Jo vinc d’un silenci,antic i molt llarg, de gent sense místics, ni grans capitans, que viuen i moren, en l’anonimat, que en frases solemnes, no han cregut mai.”, aquesta és la meva classe, la meva gent que no vol, ni pot creure en revolucions de fundació i saló. Per fi, després d’anys estem veient una victòria tal vegada no la més èpica, tal vegada no la més heroica, però si que la lluita de la PAH és la més gran victòria de la classe treballadora en dècades.
Cal encetar, defensar i mobilitzar-se per la lluita que suma, que crea correlació de forces, en pos d’assolir condicions reals de fer un crac al sistema. El sindicalisme ha de trencar amb les maleïdes dinàmiques socialdemòcrates, per defensar allò pel que va ser concebut, un model social-laboral on els/les treballadores siguin col•lectivament qui decideix la seva vida en funció de les seves necessitats.
Per tan advoco per un 1er de maig sostingut amb una doble i confluent estratègia sindical, realista i radical;
Realista doncs no podem treballar amb/per la classe treballadora si vivim en altres galàxies, els interessos dels sindicalistes no son aliens a la resta de la classe treballadora (malgrat alguns/es es comporten com si fossin altra classe). Entre els que estan instal•lats com un departament més de l’empresa i els altres que ja pensen en sortir amb la granota miliciana al carrer, cal urgentment saber que costa una barra de pa o una tarja de transport.
Radical-social perquè hem d’estar al capdavant de la lluita obrera i passa per mantenir els drets bàsics, salut, habitatge, menjar i educació. Radical-laboral hem de canviar l’ordre i tornar al clàssic primer mobilització i desprès taula de negociació. Massa despatx, moqueta, i àpat de senyoret, fa perdre musculatura social
Ahir érem proletàries, desprès obreres, avui precaris. Tal vegada el nom canvia, però el subjecte històric sempre és el mateix. Avui hi ha lluita de classes i l’anem perdent, aleshores, mobilitzem-nos, sumem, organitzem i lluitem !

Artur Galve

Nueva imagen

Anuncis

Els comentaris estan tancats.