Category Archives: Moviments Socials

Aturem Eurovegas

La Directa conjuntament amb la Plataforma Aturen Eurovegas, han editat una publicació especial de 24 pàgines en defensa del Delta de Llobregat i per denunciar els plans que s’amaguen darrera el projecte de macrocasino del magnat Sheldon Adelson. Ha estat un extens treball d’investigació, documentació i anàlisi de tots els aspectes relacionats amb el territori del delta i l’irreversible impacte que hi tindria la cimentació de 800 hectàrees per a posar-hi…

Anuncis

Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana (RGC).

El passat 19 de juliol a la seu de Justícia i Paz, es presento la comissió promotora per a una Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana (RGC).

 L’objectiu de la proposta és evitar l’exclusió social de les ciutadanes i ciutadans que no reben cap tipus de prestació. Actualment hi ha 104.000 llars catalanes que no tenen cap tipus d’ingrés ni reben cap tipus de prestació, tenint en compte: l’augment de persones en l’atur, la revisió de la Renda Mínima d’Inserció realitzada pel Govern, no facilita el reconeixement de nous expedients, la retallada d’expedients en la mateixa revisió, la situació de crisi econòmica i falta de liquiditat de les famílies … la RGC és una proposta que pretén acabar amb les situacions de desigualtat, garantint que cap ciutadà o ciutadana hagi de viure per sota del llindar de la pobresa.

 La proposta, que desenvolupa l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya preveu el dret a percebre la RGC de les persones majors de 18 anys o menors emancipades, que visquin legalment a Catalunya, acreditin una residència continuada d’un mínim de dotze mesos i no disposin dels ingressos mínims garantits. Tindrà caràcter indefinit, fins que el perceptor surti de la situació de pobresa. La quantia l’estableix el Parlament, que considera aquesta quantitat com el mínim que permet una vida digna a Catalunya, per això ho hem establert així en el nostre projecte

 La comissió promotora la formen persones representatives de tots els sectors socials i persones amb una llarga trajectòria política i sindical: Josep Maria Álvarez, Joan Carles Gallego, Pilar Malla, Diosdado Toledano, Lidia Santos, Arcadi Oliveras, Carme Porta, Sixte Garganté, Sergi Raventós , Diego Rejón, Eva Pino, Mireia Perarnau, Josep Bel, Luís Blanco, Jaume Botey, Rosa Cañadell, Noel Climent, Raquel de Haro, Sara de la Vega, Albert Escofet, Carme Fuentes, Antonio Fuertes, Josep Maria Gasch, Joan Godayol, Patricia Manzo, Carme Laura Marino, Ramon Masque, Josep Montoya, Jesús Plaza, Héctor Sánchez i Armando Varo.

Es començaran a recollir les signatures la propera tardor i es preveu presentar al Parlament la ILP durant el mes d’octubre. Continua llegint

EL SINDICATO ANDALUZ DE TRABAJADORES/AS OCUPA EL AYUNTAMIENTO DE JÓDAR

EL SINDICATO ANDALUZ DE TRABAJADORES/AS OCUPA EL AYUNTAMIENTO DE JÓDAR

 Esta mañana, 26 de julio, en Jódar, el Sindicato Andaluz de Trabajadores/as, dentro del calendario de movilización aprobado a nivel nacional, ha llevado a cabo la ocupación del Ayuntamiento de la localidad protestando contra la insostenible situación de paro que sufren nuestros pueblos y contra la oleada de recortes antisociales que, entre otras cosas, van a afectar al subsidio agrario que está siendo la tabla de salvación para innumerables familias del medio rural andaluz. Nuestras reivindicaciones son claras:

–          Plan de choque contra el paro: 2 meses de trabajo público para todos los parados/as, ya sea arreglando calles, en arreglos del monte o en lo que sea.

–          Derogación de la ordenanza municipal.

–          La tierra para quien la trabaja: cesión a cooperativas de trabajadores de alguna de las múltiples fincas cercanas: Cota 400, La Peñuela, etc. Continua llegint

MANIFEST DE LA PLATAFORMA PEL DRET A LA SALUT

MANIFEST DE LA PLATAFORMA PEL DRET A LA SALUT

  Amb aquest primer manifest del 28 de juliol de 2012 neix la Plataforma „Pel Dret a la Salut‟ per lluitar contra totes les ofensives que està patint el Sistema Nacional de Salut i el seu caràcter universal, públic i equitatiu, a nivell estatal i català.

 Aquest manifest se centra en la lluita contra el Reial Decret Llei del 20 d’abril del 2012, que el Govern de l‟Estat va aprovar sense cap debat al Parlament. Un Reial Decret Llei que pretén acabar amb la universalitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). El títol “per garantir la sostenibilitat del SNS i millorar la qualitat i la seguretat de les prestacions” anuncia tot el contrari del seu contingut. A la pràctica, aquest Decret refusa un SNS basat en el dret a l‟atenció sanitària universal, equitativa i de qualitat, per a totes les persones, a favor de la promoció d‟un sistema de salut que estimula a privatització de l’atenció a la salut i afavoreix l’augment de les desigualtats socials, segons l’estatus migratori, l’edat, la classe social, el lloc de residència o el gènere de les persones. Continua llegint

Lo millor d’ahir i dàvui : SINDICALISME

“Si no representem una força immensa, si no som una agrupació potentisima per a la nostra cohesió i per la nostra capacitat, serem joguines de la burgesia. Però si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d´actuar d´una manera enèrgica, de fer front a totes les possibilitats d´atac, com a treballadors serem respectats, atesos i ens imposarem”.

Salvador Segui “el noi del sucre”

EL segle XXI porta una serie d´efectes al moviment sindical, què fa trontollar el què ha estat els darrers 30 anys de moviment obrer. Continua llegint

La victòria dels miners seria una victòria contra les retallades

La victòria dels miners seria una victòria contra les retallades

A vegades és fa difícil veure la importància de les coses que passen, sobretot si aquestes passen lluny. Aquest és el cas de la vaga de miners. Els miners s’estan rebel·lant de nou com la secció més combativa de la classe treballadora, per cert gairebé tots afiliats a CCOO i UGT, però al seva combativitat ve de lluny.

 La vaga del 1934 és un exemple, però la més recent va ser la Huelgona de 1962, en plena dictadura franquista. Amb aquella vaga es van aconseguir molts dels drets d’avui. Els miners llençaven pinso de gallina davant les cases dels esquirols com a símbol de covardia i els pescadors de Bilbo continuaven pescant després de que s’acabés la jornada laboral per donar-los als miners. Els petits comerços i les persones amb horts a la zona també els cedien molts dels seus aliments.

 Per altra banda, la comparació amb la gran vaga dels miners anglesos contra Margaret Thatcher al 1984, que va durar gairebé un any, és quasi inevitable. Avui mateix ex-miners anglesos que van participar-hi han visitat els pous en lluita mostrant la seva solidaritat.

 Les diferències entre aquesta lluita i aquella són obvies, però els resultats de la derrota dels miners llavors seran els mateixos si la lluita és perd avui. La derrota dels miners anglesos va suposar atur massiu prolongat a totes les zones mineres, molts miners no van tornar a treballar mai més, es va destruir el futur dels joves de la regió i l’us de drogues va augmentar espectacularment.

 Malgrat això cal recordar que els miners van posar al Govern de Thatcher contra l’espasa i la paret.  Nou anys després Thatcher confessava que: “vam estar a punt de perdre-ho tot”, la vaga “podria haver fet caure el govern”.

 Avui la victòria dels miners seria una victòria contra les retallades. La derrota seria una victòria del Govern i la dreta. A més deixaria el camí lliure per encara més polítiques d’austeritat. El que s’està jugant en aquest vaga és la feina de milers de treballadors i de les persones que viuen d’aquesta feina a les conques mineres, però alhora també ens estem jugant la confiança del sector més militant de la classe treballadora i per tant la confiança en el “lluitar serveix” de tota la classe treballadora en general.

 Però no només per la classe treballadora, tots els sectors oprimits de la societat també es veurien afectats. Thatcher, quan va acabar amb els miners no només va atacar a la resta de sectors organitzats de la classe treballadora sinó que va aprovar la coneguda com a “Clausula 28” que prohibia “la promoció” de la homosexualitat a les escoles.

 El missatge del Govern espanyol, a través del Ministre d’Indústria, José Manuel Soria, és clar: “s’han de tancar tots els pous”. És sens dubte un pols en tota regla. El Govern, amb tota la que li està caient a sobre, no te cap intenció de cedir, ni tan sols de negociar. Amb els “homes de negre” a punt d’arribar i la credibilitat pel terra, Rajoy sap que ha d’enviar el missatge clar a l’eurozona i la troika de que qualsevol revolta domèstica es controlarà. Però la realitat és que la posició del Govern espanyol, més enllà del seu ordago, és dèbil i els miners han d’aprofitar-ho.

 La solidaritat activa serà crucial, i  més quan la resposta es torni encara més dura per part de l’estat i els mitjans de comunicació neoliberals, només cal veure la porta de l’ABC d’avui. Els miners ja estan avisant de que el conflicte es podria militaritzar amb tot el que això suposaria.

 El Govern pot aguantar la lluita radical dels miners durant molt de temps, com va demostrar Thatcher al 1984, però si se li obrissin altres fronts, el que avui és pedra demà podria ser pols. La vaga a Asturies en els transports públics, amb victòria pel moment dels treballadors, i la vaga de professors que es va dur a terme fa uns dies, són un exemple d’això. L’eslògan “Unim les lluites” agafa més sentit cada dia que passa.

 Manel Ros, militant d’En lluita i afiliat a la FAA-IAC.

16 de juny 2012

“SEGUEIX LA REPRESSIÓ”

Des de la FEDERACIÓ D’ALTRES ACTIVITATS de la INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA (IAC) denunciem les campanyes de desprestigi i criminalització dels moviments populars, fetes i dissenyades per trencar la creixent resistència d’aquests moviments, front a la classe política i  als poders econòmics i financers.

 La notificació del Departament d’Interior de la Generalitat al company Xavier Palos i a molts altres companys, pretén implantar un sistema de terror en la ciutadania, per imposar amb la repressió el que no poden fer amb ús de raons:

 PARAR LA MOBILITZACIÓ I RESISTÈNCIA DE LA CIUDADANIA.

 El camí no serà ni curt ni senzill, però per altra banda, mai les accions transformadores han estat fàcils ni senzilles.

DECLARACIÓ DE SUPORT A XAVIER PALOS

  Les entitats i persones que signem aquest escrit volem fer constar el següent:

 PRIMER. El passat 25 de maig, Xavier Palos va rebre una notificació del Departament d’Interior de la Generalitat en què se l’acusa d’haver vulnerat la Llei de protecció de seguretat ciutadana per uns fets que no s’especifiquen i que, segons sembla, succeïren fa ara gairebé dos mesos, durant la vaga general del 29 de març. Aquell dia, en Xavier Palos va donar suport a la vaga, igual com ho van fer els seus companys i companyes de la cooperativa Trèvol i de la Xarxa d’Economia Solidària. Volem incidir en el fet que, durant la jornada, en cap moment no se’l va aturar, detenir, ni tan sols demanar la documentació, i com que a la notificació no s’especifica res més, ignorem encara els motius pels quals s’inicia un procediment penal contra ell.

SEGON. Xavier Palos és una persona activa des de fa molts anys en les entitats de l’economia social i solidària i fortament implicada en el teixit associatiu de Sant Andreu i la Sagrera, una implicació que ha comportat la seva presència en incomptables activitats i reunions tant reivindicatives com participatives. És només per aquest fet, per ser una persona força coneguda al barri, que la Guàrdia Urbana del Districte pot conèixer la seva adreça i haver-la fet arribar al Departament d’Interior.

TERCER. Per tot plegat no podem sinó considerar que l’obertura d’un procediment penal contra Xavier Palos és una acció injusta i sense fonament legal que s’emmarca dins un intent més ampli de criminalitzar la protesta ciutadana contra els constants retrocessos dels drets socials i laborals.

QUART. Ens reafirmen en les raons que ens van dur a les mobilitzacions de la vaga del 29M (l’oposició a la Reforma Laboral i les retallades socials), manifestem el nostre total suport a Xavier Palos, així com a tots els encausats en circumstàncies semblants a la seva, i exigim la retirada de tots els càrrecs i l’arxiu i el sobreseïment del cas.

Barcelona, 30 de maig de 2012

Per adhesions :

info@xes.cat

 xes_cat