Category Archives: Inici

Acte contra la repressió social i sindical Solidaritat amb el SAT

Davant la repressió. Solidaritat!

Fa 181 anys que naixia el primer sindicat de la història i segurament del sindicalisme. Des de llavors el sindicalisme ha esdevingut l’eina més important del moviment obrer com a moviment social de masses cabdal per les classes populars, la seva millor eina per la lluita dels i les treballadores.

Des d’aleshores i fins avui dia el sindicalisme de classe ha estat punta de llança per tal d’aconseguir conquestes i millores sociolaborals de la classe obrera, des de la conquesta de la jornada laboral de 8 hores, la prohibició del treball infantil, la llibertat d’organització, reunió i expressió, fins a esdevenir, en els seus millors moments, ser un actiu fonamental en la negociació per la millora de les condicions laborals. La mobilització, el carrer, el suport mutu, la confrontació social i sobretot la vaga general han estat eines indispensables d’una classe, la treballadora, que ha estat sempre bandejada, per una minoria opressora.

Des de l’any 2008 vivim en una crisi econòmica fruit d’una estafa, on l’economia especulativa ha substituït la productiva, convertint aquesta crisi en una gran estafa dels sectors dominants. Darrere les retallades, les més importants des de la mort del dictador, el que signifiquen realment és la reconversió total d’un model social, on les classes treballadores i populars ens juguem la pèrdua de la majoria de millores aconseguides amb milers de lluites i vagues que pot suposar el desmantellament d’uns drets aconseguits amb la lluita i l’organització del moviment obrer de classe.

Aquesta ofensiva neoliberal, que pretén socialitzar les pèrdues de la majoria, mitjançant els plans d’ajust i el pagament del deute, es faran a costa dels últims grans pilars del que queda d’estat del benestar. És a dir del desmantellament de la sanitat pública, l’educació, l’atac contra les pensions i la fi del sindicalisme de concertació amb l’eliminació de la negociació dels convenis col·lectius. En aquesta etapa de resistència al tsunami de l’Europa del capital, només ens queda l’autoorganització i la coordinació de les lluites des de la base, des del sindicalisme combatiu i de classe.

El poder establert mai no ha pogut pair que des de baix es volgués construir un nou món i per això de forma “legal” o il·legal ha actuat amb contundència utilitzant tot el ventall d’aparells repressors de què disposa. Casos flagrants com “els màrtirs de Chicago”, els centenars d’obreres cremades a Nova York, els anarquistes Sacco i Vanzetti… Ja més a casa nostra, el “Procés de Montjuïc” (més de 400 detinguts), tortura, assassinats “legals”, noms com Teresa Claramunt, Anselmo Lorenzo, Joan Llunàs i Pujals, van recórrer tot Europa. La repressió a Alcoi després de la “Revolució del petroli”. La brutal repressió a les obreres de Ses Illes com Aurora Picornell, Matilde Landa…. i així anar sumant al santoral obrer, Salvador Seguí, Layret, Peiró i milers de treballadors i treballadores que van donar el millor per aconseguir unes condicions de vida dignes per a les majories.

Ha passat més d’un segle i mig, i la repressió, com no pot ser d’altra manera, ve acompanyada amb retallades i retrocessos dels drets laborals com no veiem des dels temps del franquisme tardà. Les darreres vagues generals han produït un nombre important de detinguts i detingudes, atonyinaments, presó, judicis, ferides greus. Les més de 150 detencions a Catalunya, a la vaga general del 14N, donen exemple de com el sistema i els cossos repressius sempre acompanyen les classes dominants en el seu camí de reformes per mantenir els seus privilegis.

Són el moviment sindical de classe i també els moviments socials els que estan intentant resistir la duresa de l’envestida repressiva que, aquí a Catalunya, la simbolitzen els casos flagrants de l’ús il·legal de les escopetes de pilotes de goma, que han deixat ja 7 persones sense un ull en els últims 10 anys. Entre elles volem fer esment del cas de l’Esther Quintana, un símbol de la lluita contra la injustícia, la mentida i la repressió en la seva vessant més dura.

Tenim centenars de judicis a Catalunya, però també a altres indrets de l’estat espanyol, on la repressió és una eina instrumental al servei del capital per tirar endavant les polítiques d’ajust neoliberal. Les vagues del carbó a Astúries, les ocupacions de finques del poble andalús, les lluites estudiantils a les illes, la primavera valenciana o la repressió de l’esquerra abertzale a Euskalherria no són més que conseqüències d’un pla per desmantellar qualsevol moviment de resistència, dissidència i voluntat d’esdevenir nou motor de canvi. Els casos més coneguts: el de Cándido i Morala (CSI), condemnats a tres anys de presó; Rafa Díez de Usabiaga (LAB), condemnat a deu anys de presó; la persecució sistemàtica a Diego Cañamero i Juan Manuel Sanchez Gordillo (SAT), que juntament amb 54 sindicalistes més, estan fins al capdamunt de multes i a l’espera de condemnes de presó.

A això cal no oblidar la repressió invisibilitzada de la dona treballadora. Els treballs de cures i el treball domèstic només són dos exemples de la doble repressió que significa el ser dona i treballadora. El no reconeixement d’aquestes feines imprescindibles en la nostra societat i la seva conseqüent impossibilitat d’organitzar-se de manera legal, per lluitar de manera col·lectiva pels seus drets laborals, fan que, des de les nostres organitzacions, denunciem i incorporem aquesta vessant de gènere que, per invisible que sigui, és una realitat tràgica al segle XXI.

Per la nostra tradició des del sindicalisme revolucionari, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Intersindical Valenciana i la Intersindical Balear, volem fer un clam contra la repressió, a favor de les classes populars de tot el món, per la justícia social i en defensa del moviment obrer i camperol.

La repressió ve de lluny, cal que la lluita sindical vagi més lluny encara.

 CONTRA LA REPRESSIÓ, SOLIDARITAT.

CONTRA LES POLÍTIQUES DE LA TROIKA, ORGANITZACIÓ.

LA LLUITA ÉS EL NOSTRE CAMÍ, EL NOSTRE CAMÍ ÉS AL CARRER.

 VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA!

Acte-IAC

Situació de la Mesa General de Negociació sobre la Funció Pública

Davant l’actitud del Govern, concentració avui a les 18h a Pl. Sant Jaume de Barcelona.

Continua el tancament dels delegats i delegades sindicals de la Mesa general

Els delegats i delegades de la IAC i de la resta de sindicats presents a la Mesa general de negociació de l’Administració de la Generalitat continuem tancats a les dependències del departament d’Empresa i Ocupació del carrer Sepúlveda, a l’espera que la vicepresidenta del govern, Sra. Joana Ortega s’avingui a negociar les condicions econòmiques del personal al servei de la Generalitat.

El tancament es va iniciar ahir i es pensar continuar, com a mínim, fins demà a les 18 hores en que hi ha convocada una concentració del personal de la Generalitat a la plaça Sant Jaume per exigir uns pressupostos socials.

Avui, a les 13 h s’ha dut a terme una concentració de suport a les persones tancades per part de centenars de persones.

El govern intenta dividir al personal de la Generalitat

El govern ha publicat a ATRI (intranet de la Generalitat) una nota informativa acusant als sindicats d’impedir el gaudiment d’algunes mesures en matèria de conciliació.

Mitjançant aquesta nota el govern manifesta la seva manca de polítiques actives vers la funció pública ja que reconeix que les mesures estaven proposades pels sindicats i no per ells.

Al temps, reconeix la seva manca de polítiques actives en matèria de personal, quan l’única política que es desprèn de l’esmentada nota és la declaració d’una guerra bruta als sindicats, endossant-les una responsabilitat que no tenen.

És paradoxal comprovar que el govern supedita el gaudiment d’aquestes mesures a un acord, quan segons el propi govern ha tingut el “coratge” de confiscar-nos una paga extra. Per què no les implementa per si mateix amb aquest “coratge” que diu tenir?

Estem convençuts que el personal de la Generalitat es major d’edat i compren l’actitud digna dels sindicats que volem defensar integrament a tothom i des d’un nivell general que inclogui els drets econòmics, i socials.

image3

1r de maig. Realista i radical

Ens apropem al dia dels màrtirs de Chicago, també conegut com 1er de Maig dia dels i les treballadores (curiosament o no, als EUA no és festiu).
Començo amb un record històric per dos motius, un per què m’agrada saber d’on vinc i l’altre per què trobo molt significatiu que aquells lluitadors van ser condemnats en el S XIX pel que llavors era un avançament, la jornada de les 8 hores i crec que enllaça amb una perillosa corba decreixent en el S XXI on bona part de les conquestes assolides en el S XX estan sent esmicolades.
Des de fa uns anys venim fent la tàctica del cranc (pels no naturalistes, marxa enrere) mentrestant s’està produint una orgia patronal, que va molt més enllà d’allò que ara anomenem “retallades”, el que realment estem patint és tot l’esquarterament i demolició des de dos vessants, una les conquestes socials per la lluita de la classe treballadora pretèrita i l’altre el trencament del pacte keynesià de postguerra, envestat, filat i teixit pel propi capitalisme, davant la necessitat d’un mercat consumista i de contenir la lluita d’una classe obrera, llavors, altament polititzada.
Quina hauria de ser la resposta del sindicalisme davant els atacs ?, tal vegada hi hauran teories econòmiques macro i/o micro, tal vegada hi hauran anàlisis universitaris i/o empírics…. tal vegada el sindicalisme s’haurà de deixar d’orgues i fer quelcom elemental, bàsic, primari, es a dir fer SINDICALISME, així en majúscules, sense complexes, sense cúpules burocràtiques, sense alliberats de paella i calçotada. Cal mobilitzar-se per una banda i cal aturar-se per l’altre, cal treure la pols a les banderes, cal trepitjar els carrers, les places i cal aturar la producció.
Estem en temps on domina la por, dons sembla que anem de derrota en derrota, però darrerament petites coses es van capgirant i potser perquè desprès d´anys de pidolar misèries, de signar precarietat, la mobilització per lo bàsic ha despertat pobles adormits. El sostre, el menjar, la salut i l’educació, són i seran els veritables motors de la lluita treballadora, com deia la cançó d’en Raimon “Jo vinc d’un silenci,antic i molt llarg, de gent sense místics, ni grans capitans, que viuen i moren, en l’anonimat, que en frases solemnes, no han cregut mai.”, aquesta és la meva classe, la meva gent que no vol, ni pot creure en revolucions de fundació i saló. Per fi, després d’anys estem veient una victòria tal vegada no la més èpica, tal vegada no la més heroica, però si que la lluita de la PAH és la més gran victòria de la classe treballadora en dècades.
Cal encetar, defensar i mobilitzar-se per la lluita que suma, que crea correlació de forces, en pos d’assolir condicions reals de fer un crac al sistema. El sindicalisme ha de trencar amb les maleïdes dinàmiques socialdemòcrates, per defensar allò pel que va ser concebut, un model social-laboral on els/les treballadores siguin col•lectivament qui decideix la seva vida en funció de les seves necessitats.
Per tan advoco per un 1er de maig sostingut amb una doble i confluent estratègia sindical, realista i radical;
Realista doncs no podem treballar amb/per la classe treballadora si vivim en altres galàxies, els interessos dels sindicalistes no son aliens a la resta de la classe treballadora (malgrat alguns/es es comporten com si fossin altra classe). Entre els que estan instal•lats com un departament més de l’empresa i els altres que ja pensen en sortir amb la granota miliciana al carrer, cal urgentment saber que costa una barra de pa o una tarja de transport.
Radical-social perquè hem d’estar al capdavant de la lluita obrera i passa per mantenir els drets bàsics, salut, habitatge, menjar i educació. Radical-laboral hem de canviar l’ordre i tornar al clàssic primer mobilització i desprès taula de negociació. Massa despatx, moqueta, i àpat de senyoret, fa perdre musculatura social
Ahir érem proletàries, desprès obreres, avui precaris. Tal vegada el nom canvia, però el subjecte històric sempre és el mateix. Avui hi ha lluita de classes i l’anem perdent, aleshores, mobilitzem-nos, sumem, organitzem i lluitem !

Artur Galve

Nueva imagen

Éxit de participació a l’acte d’obertura de la Campanya de l’ILP de la Renda Garantida Ciutadana

La Sala d’actes del Centre Cívic de “Fort Pienc” va quedar petit  i lamentablement més de 150 persones no van poder entrar per motius de seguretat. Una gran part van seguir com van poder l’acte a través de la vidriera de la porta del costat.

A la sala nombroses persones omplien els passadissos i van seguir de peu un acte que va durar prop de 2 hores.

Projectat al fons de l’escenari podíem veure el logotip i el lema de la campanya de la ILP “Rescatem les persones!”

Després de projectar un breu vídeo de la marxa contra l’atur i per una renda Ciutadana garantida del 28 de febrer des de Sant Vicenç dels Horts fins al Parlament, Sixto Garganté en nom de la Comissió Promotora saludava als assistents i detallava el reconeixement a totes les persones i entitats que han participat en aquest projecte.

Tot seguit Diosdado Toledano va narrar l’origen del projecte de la ILP per una RGC, les seves causes i el procés participatiu, plural, que va donar llum per consens el projecte de llei de la renda garantida de Ciutadania que desenvolupa l ‘article 24.3 del Estatut d’Autonomia. Va contestar l’informe d’oposició del Govern de la Generalitat i va donar resposta a les declaracions de la consellera de Benestar Social. Finalment va cridar a tots els pobles que impulsen la ILP a guanyar el cor i la consciència de la majoria de la ciutadania de Catalunya en suport d’aquest projecte de llei.

Des de la Taula es va donar lectura al comunicat de suport a la PAH davant la campanya de criminalització que pateix  i es va donar la paraula a Ada Colau, convidada especial a l’acte al costat de Arcadi Oliveres. Ada ha expressat el seu suport a la ILP per una RGC i explica el moment que travessa la lluita contra els desnonaments, el tràmit al Congrés de diputats del projecte de llei de dació en pagament, finalment va abordar les perspectives i va aportar interessants reflexions sobre l’experiència del moviment social de la PAH.

A continuació la Mesa va donar lectura al Comunicat de salutació enviat pel convidat especial Arcadi Oliveres que per problemes d’agenda no va poder assistir.

A partir d’aquest moment es va donar la paraula per rigorós ordre alfabètic als representants de les entitats que donen suport al projecte de la ILP RGC i van manifestar el seu desig d’intervenir:

José María Álvarez per UGT, Oriol Amorós en nom d’ERC, Quim Arrufat per la CUP, Luis Blanco per IAC, Jaume Botey de Cristians pel socialisme, Jaume Collboni en nom del PSC, David Companyon per EUiA, Ramon Franquesa per Socialisme 21 – XSUC, Antonio Fuertes d’ATTAC-ACORDEM, Joan Carles Gallego per CCOO, el bisbe emèrit del Perú Joan Godayol, Joan Herrera en nom d’ICV, Ramon Masqué de l’Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona, Sylviane Dahan de la FAVB, Daniel Raventós en nom de Renda Bàsica i va tancar la relació d’intervinents Víctor Rios pel Front Cívic.

Les breus intervencions van ser seguides amb interès per la sala i van expressar el compromís amb l’objectiu de recollir moltes més de les 50.000 firmes necessàries perquè el projecte de Llei de la Renda Garantida Ciutadana sigui debatut al Parlament de Catalunya, així com impulsar un ampli procés explicatiu del projecte de llei per a guanyar l’opinió de la majoria ciutadana.

Els matisos dels diferents discursos van il · lustrar la pluralitat i diversitat de les organitzacions socials, polítiques, ciutadanes i moviments socials que participen i donen suport a la ILP de la RGC. Aquesta àmplia pluralitat en un projecte comú per la causa de la dignitat de les persones, especialment dels qui pateixen la pobresa i l’atur, ha de servir per potenciar i desenvolupar un ampli moviment social i ciutadà que permeti assolir l’objectiu d’una Llei de la Renda Garantida de Ciutadania que torni l’esperança i rescat a les persones.

Durant el desenvolupament de l’acte d’obertura Sixto Garganté informa dels propers passos de la campanya, de la cita a les 16:00 hores al Parlament de Catalunya els propers dies 8 i 9 d’abril per jurar o prometre la responsabilitat de fedatari/a a les prop de 290 persones voluntàries. També de la propera distribució dels plecs per recollir signatures.

El crit de Si es pot! Atronó la sala d’actes en repetides ocasions enmig de l’entusiasme de les persones assistents.

Finalment el passi del vídeo de la campanya va tancar l’acte d’obertura de la iniciativa legislativa popular de la Renda Garantida de Ciutadania.

Diosdado Toledano González

PresILPtaula

PresILPpublic

PresILPAda

Comunicat de la IAC amb motiu de la mort d’Hugo Chávez

IAC envia el més sentit pèsam i condolences a la classe treballadora i les classes populars de Veneçuela per la mort del President de la República Bolivariana de Veneçuela, Hugo Chávez Frías.

Les fites obtingudes en el període de govern d’Hugo Chávez en aquests 14 anys, des del punt de vista polític, econòmic, social, cultural i laboral, són immenses, nombroses i indiscutibles. Cal destacar, entre moltes altres, l’eliminació de l’analfabetisme, el descens del nivell de pobresa, l’accés al sistema de salut primària per la majoria de les i els veneçolans amb la Misión Barrio Adentro, l’establiment del salari mínim més alt de l’Amèrica llatina, la reducció en 10 punts de la desocupació i l’impuls a la democràcia participativa mitjançant la Llei de Consells Comunals aprovada el 2006. A tot això cal afegir l’aprovació d’una nova Llei Orgànica del Treball de les Treballadores i els Treballadors (LOTTT) el passat 2012, defensora i garant dels drets de la classe treballadora.

Per això no és casualitat que Chávez sigui el dirigent d’un Estat que a nivell mundial més eleccions ha guanyat en tan poc temps. Això ha fet que l’imperialisme dels Estats Units d’Amèrica i europeu, així com l’oligarquia veneçolana, hagin utilitzat tot tipus d’estratagemes per intentar derrocar-lo, a pesar de ser el legítim President de Veneçuela, elegit majoritàriament de forma reiterada.

Chávez se’n va a causa d’una llarga malaltia, però la seva obra política i social a favor dels sectors socials de Veneçuela més desfavorits perdurarà, així com perdurarà el canvi polític i social cap a una Amèrica Llatina més justa i lliure de lligams imperialistes, del qual va ser un dels precursors.

IAC envia, des de Catalunya, la seva solidaritat internacionalista i les condolences al poble i la classe treballadora veneçolans, i reitera el suport a la Revolució bolivariana iniciada per Chávez. Estem segurs que el poble veneçolà, liderat per la classe treballadora, farà honor a la memòria d’aquest referent de l’esquerra mundial, que ha estat i és Hugo Chávez, donant continuïtat al procés de canvi polític i social que Chávez ha liderat a Veneçuela i a l’Amèrica Llatina.

pintada chavez

SANT PAU SOM TOTS, LES RETALLADES ENS AFECTEN A TOTS

La direcció ordena retirar les pancartes de “benvinguda” al Gerent, instal·lades al Centre de Dia de Pi i Molist  on avui té que assistir al Comitè de Direcció.

Avui es tanquen 4 quiròfans i es suspenen les seves intervencions, argumentant falta de llits, quan tenim 2 unitats d’hospitalització tancades.

 En aquests moments ens visita el líder de Iniciativa Joan Herrera

 Augmenta el número de tendes de campanya al vestíbul de l’Hospital, treballadors de diversos serveis i unitats, es tornaran per quedar-se a dormir amb els membres del Comitè d’Empresa. Anima’t i vine!!! SANT PAU SOM TOTS, LES RETALLADES ENS AFECTEN A TOTS o hi ha algú que no li toquen?

 CALENDARI D’ACTIVITATS (modificable segons s’afegeixin d’altres)

 DIMARTS 4 DE DESEMBRE:

13:00 h. Xerrada de dos treballadors en vaga de fam de Telefònica.

20:00 h. Xerrada de Vidal Aragonés: Situació dels treballadors/es davant la Reforma Laboral

 DIMECRES 5 DE DESEMBRE

12:00 h. Xerrada de Dempesu per la Salut Pública amb Toni Barberà

17:00 h. Cursa i passejada popular en contra de les ratallades a la sanitat. Tots/es amb samarretes blanques!!!. Lloc de trobada. Porta del carrer Sant Quintí.

19:00 Xerrada amb Café amb Llet.

 DIJOUS 6 DE DESEMBRE

20:00 h. Expectacle de Poesia i Ironia a càrrec de Los Bio-Lentos

 CAP DE SETMANA AMB FAMILIA

 DISSABTE 8 DE DESEMBRE

A la tarda-vespre cinema infantil.

Després s’habilitarà unes tendes per els nens que es vulguin quedar a dormir (amb els pares)

 DIUMENGE 9 DE DESEMBRE

Matí infantil amb xocolatada, gimcana, jocs de taula i jocs tradicionals.

 Bloc:

santpauenlluita.wordpress.com

Twitter:

@Encierrosantpau

#tancadastpau

#santpausomtots

 Facebbok:

https://www.facebook.com/plataformatrabajadoressantpau.santpau

COMUNICAT USTEC·STES

   COMUNICAT USTEC·STES

INDIGNACIÓ DAVANT LA NOVA AGRESSIÓ DEL MINISTRE WERT

AL MODEL D’ESCOLA CATALANA

 USTEC·STEs manifesta la seva gran indignació davant les propostes del Sr. Wert. No cal dir que, en uns moments en què les retallades a l’ensenyament públic estan dificultant enormement la tasca en els centres, afegir-hi noves mesures, totalment irracionals, que distorsionin encara més la tasca educativa, és d’una greu irresponsabilitat.

 El ministre Wert pretén desmantellar el sistema educatiu català i la immersió lingüística, en proposar que la llengua catalana, en lloc de ser la llengua vehicular d’aprenentatge, sigui una assignatura de “quarta categoria” de la qual ni tan sols sigui obligatori avaluar l’alumnat.

 USTEC·STEs defensa, i ha defensat sempre, el model d’immersió lingüística que durant més de 30 anys ha obtingut un èxit total, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua (tant catalana com castellana), com per ser una eina imprescindible per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. Desmantellar aquest model implica, doncs, no solament un atac a la llengua catalana, sinó un atac a la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat.

USTEC·STEs s’afegeix, també, al clam en contra d’aquesta proposta de llei que hi ha en tot el món educatiu, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat, ja que és una proposta que augmenta la mercantilització i aprofundeix en la privatització de l’ensenyament públic, alhora que s’estan retallant, de manera desmesurada, els pressupostos de l’educació pública.

USTEC·STEs fa una crida a tota la comunitat educativa a participar en totes les mobilitzacions per aturar aquesta llei, per aturar les retallades, la privatització de l’educació i, evidentment, per la defensa del nostre model d’escola catalana, al qual no pensem renunciar.

Rosa Cañadell. Portaveu d’USTEC·STEs. 624581550