Category Archives: Moviments Socials

El 28 d’abril, totes al carrer!

Diferents “marees” de l’ambit de l’educació, la sanitat i la funció pública, juntament amb altres diversos col·lectius, confluirem en una gran marxa que anirà fins al Parc de la Ciutadella, seu del Parlament.

Els punts de trobada són:

11:30h Commna Sanitat Balmes/Gran Via

11:30h Columna Educació Passeig de Gràcia/Aragó

11:30h Columna resta del personal de la funció publica Rambla Catalunya/Diputació

12:30h Passeig de Gràcia/Ronda Sant Pere

A continuació teniu el manifest  conjunt que es llegirà.

Juntes podem!

Aturem els pressupostos antisocials!

Amigues, amics…

Un cop més, som milers i milers de persones omplint els carrers de Barcelona. Avui, la nostra marxa arbora molts colors. Però tots evoquen un mateix anhel de justícia social i dignitat. Sindicats, plataformes unitàries, moviments, entitats veïnals, col·lectius diversos, ciutadanes i ciutadans… ens hem aplegat per dir que no podem seguir així; però que, juntes, podem canviar les coses!

Vet aquí que el Parlament de Catalunya debatrà, d’aquí uns dies, els Pressupostos del 2013. Ho farà davant d’un país sacsejat pels efectes d’una crisi devastadora i unes polítiques d’austeritat – gestades a Brussel·les i a Madrid, però també a la Plaça de Sant Jaume – que han malmès els fonaments del nostre model social. Prop de 900.000 persones volen treballar i no poden perquè no hi ha feina. A hores d’ara, gairebé un terç de la població es troba en situació de pobresa. La meitat de les famílies en risc d’exclusió se sostenen sobre l’esforç de dones soles. Desnonaments per impagament d’hipoteca o de lloguer, talls d’aigua i de corrent, esdevenen quotidians. Les desigualtats creixen i la nostra societat és més a prop que mai de patir una profunda fractura.

El debat sobre els pressupostos no va de xifres inabastables; va de persones, va de les nostres condicions de vida. Es tracta de saber si les mateixes elits financeres i empresarials, les mateixes famílies adinerades de tota la vida – una ínfima, però molt influent minoria – seguiran acumulant riquesa a costa dels nostres drets. Sembla ser que la controvèrsia entre el govern de Rajoy i la Generalitat rau en el marge de dèficit que l’Estat autoritzarà als comptes autonòmics. Val a dir, si la retallada de la despesa social serà de 4.400 milions d’euros… o si “només” representarà la meitat d’aquesta xifra.

Bé, doncs… Avui som aquí, ben a prop del Parlament, per dir-ho sense embuts: cap d’aquests escenaris és acceptable, cap. Ja n’hi ha prou! No només es tracta d’aturar les retallades que planen sobre sanitat i educació, sobre la cultura i sobre els mitjans de comunicació públics, sobre les prestacions socials o la funció pública, sobre les polítiques de cooperació… sinó que és urgent revertir les mesures restrictives d’aquests últims anys, preservar el bé comú i el territori, endegar un nou desenvolupament al servei de les persones…

Nosaltres també sabem comptar. Enguany, el servei del deute financer de la Generalitat depassarà els 2.300 milions d’euros. I és que els bancs, molts d’ells rescatats amb els diners dels nostres impostos, obtenen liquiditat del Banc Central Europeu a l’1 %… i financen les administracions públiques a interessos molt més elevats – com és el cas de la Generalitat, que el 2011 va pagar un tipus mig del 5’18 %. Ja és hora de discutir la legitimitat d’aquest deute, de decidir què és just pagar, quan i com convé fer-ho… i de denunciar allò que és usura.

Sabem comptar i tenim memòria: a l’estiu de 2011, d’esquenes al poble i amb el suport dels nostres actuals governants, fou aprovada una reforma constitucional que donava prioritat al pagament del deute financer per damunt de qualsevol altra partida pressupostària. Avui som aquí per dir que les nostres vides valen més que els rèdits dels especuladors!

Estem fartes de sentir que no hi ha diners, que no hi ha alternatives i que tot plegat és una mena de fatalitat bíblica. No. El que s’ha ensorrat és un model econòmic paràsit, depredador i insostenible. I els seus beneficiaris volen que en seguim pagant les despeses. Enguany, els interessos de les obres avançades per les grans constructores – com ara els “peatges a l’ombra” – representaran més de 1.000 milions d’euros. Aquestes partides també són prioritàries?

Però, no només som lluny de recaptar els impostos que caldria entre la minoria benestant, sinó que el frau fiscal estimat a Catalunya s’eleva a 16.000 milions d’euros. Quants llits d’hospital tancats representa tot plegat? Quantes beques universitàries? Quantes ajudes socials o quantes inversions? Quantes empreses públiques, privatitzades a bon preu per als amics del govern, en nom de la imperiosa necessitat d’eixugar el dèficit? I tant que hi ha diners! El que manca és la voluntat política d’anar a buscar-los allí on són. Cal acabar amb el frau fiscal, recuperar l’impost de successions, fer que pagui més qui més té!

D’això va el debat pressupostari: del conflicte d’interessos entre les necessitats de la majoria social i els privilegis d’uns pocs. Ells en tenen prou de despenjar un telèfon, reservar un seient en un consell d’administració a un antic governant o fer un generós donatiu de campanya per pesar sobre la conducció del país. Nosaltres, per contra, hem de sortir al carrer a centenars de milers, fins i tot a milions de ciutadanes i ciutadans, per fer-nos escoltar. Hem de muntar vagues generals; hem d’organitzar protestes a les empreses per defensar els llocs de treball… i, a sobre, patir violències policials, com li va passar a l’Ester Quintana. Hem d’aturar desnonaments a peu de carrer, com ho fa la PAH, rebent insults, multes i garrotades… La democràcia formal, les seves institucions, segrestades pels mercats financers, es tenyeixen d’autoritarisme.

Companyes, companys…

Avui han confluït moltes marees. Allí, mestres, pares i mares d’alumnes, canalla… en defensa d’una educació pública i de qualitat – la que pateix retallades mentre es mantenen concerts amb escoles religioses que segreguen nens i nenes. Bates blanques per tot arreu reivindicant una sanitat que constitueix una conquesta i que pretenen desballestar per muntar negocis privats. Treballadores i treballadors de la funció pública i d’empreses públiques, estudiants… Però igualment veïnes i veïns dels barris, activistes dels més diversos moviments socials, sindicalistes de tots els sectors, pensionistes, gent del món de la cultura i la cooperació, persones aturades, jovent condemnat a la precarietat… Dones, que avui heu encapçalat la nostra manifestació, palesant la violència que significa l’austeritat per als col·lectius més desprotegits i que, vosaltres sí, ens representeu…

Aquí hi ha la societat civil. No pas aquella que es reuneix al Cercle Eqüestre, que té comptes en paradisos fiscals i amistats amb la Corona. No, aquí està la ciutadania. La que té dret a decidir i vol decidir. El futur de Catalunya com a nació i el model de país que volem construir. Perquè ambdues coses són indestriables. No acceptem que els nostres drets siguin moneda de canvi, ni tampoc que la llibertat del nostre poble sigui restringida. Som gent assenyada, no pas com els bojos cobdiciosos que ens condueixen al desastre. Per això ho volem tot i ho volem alhora. Volem una Catalunya social. Perquè, decidim el que decidim en una futura consulta, serà impossible bastir cap projecte democràtic sobre la base d’un país atomitzat, desmoralitzat i aclaparat per la misèria. I volem la plenitud de la llibertat perquè no podem defensar l’Estat social sense democràcia, sense recuperar-la, regenerar-la i eixamplar-la de manera realment participativa.

Estem aquí per rebutjar els pressupostos antisocials que s’estan anunciant i el xantatge que ens estan fent al seu voltant. No acceptem cap retallada en educació, sanitat, prestacions socials… No admetem reduccions de llocs de treball, pèrdues salarials, desregulacions i deteriorament de les condicions laborals… No admetem l’espoli de les empreses i serveis públics. No admetem la pobresa, les desigualtats, ni la destrucció del nostre entorn a còpia de fracking, privatitzacions de l’espai públic o projectes de l’estil d’Eurovegas . No volem ser una maquila del sud d’Europa!

Hi ha un altre camí possible. Un camí que passa per plantar cara: a Madrid, i als dictats de la troika, sí. Però igualment als poders financers, als lobbys i als grans rendistes de casa nostra. És una alternativa que passa per l’auditoria i la reestructuració del deute, per la instauració d’una tributació progressiva, per la lluita contra el frau fiscal i la corrupció… Només sobre aquesta base serà possible mantenir l’Estat del benestar, desenvolupar polítiques actives d’ocupació, promoure l’habitatge social, afavorir el cooperativisme, impulsar una economia agrícola i industrial sostenible i respectuosa amb el medi ambient…

Amigues i amics…

Tenim força raons per no confiar en la bona disposició del Govern, ni en la gosadia d’aquest Parlament. No faltarà qui us dirà que, en aquestes condicions, no hi ha res a fer. No els escolteu. La gent de més edat recorda que Franco va morir al llit, però la seva dictadura va morir al carrer. Els més joves ja heu vist un 11 de Setembre que ha remogut les plaques tectòniques del règim heretat de la transició. Fins i tot l’actual configuració de forces polítiques porta la petja de l’última vaga general. Des d’una mobilització social sostinguda podem canviar moltes coses, generar alternatives, modificar profundament el panorama polític, permetre el sorgiment de nous subjectes… Aquesta lluita només fa que començar. Tornarem. Els pressupostos del 2013 no seran un tràmit, ni un arranjament a esquenes del poble. Tornarem.

La primera condició de qualsevol avenç, però, és la nostra unitat. Juntes podem. Això no és un eslògan per concloure una manifestació: és una presa de consciència. No hem vingut a fer retòrica, sinó a escriure la nostra pròpia història, a prendre en mà el nostre destí.

Aturarem els pressupostos antisocials!

Coratge! La dignitat vencerà! Juntes podem!

faa.jpg

Anuncis

Éxit de participació a l’acte d’obertura de la Campanya de l’ILP de la Renda Garantida Ciutadana

La Sala d’actes del Centre Cívic de “Fort Pienc” va quedar petit  i lamentablement més de 150 persones no van poder entrar per motius de seguretat. Una gran part van seguir com van poder l’acte a través de la vidriera de la porta del costat.

A la sala nombroses persones omplien els passadissos i van seguir de peu un acte que va durar prop de 2 hores.

Projectat al fons de l’escenari podíem veure el logotip i el lema de la campanya de la ILP “Rescatem les persones!”

Després de projectar un breu vídeo de la marxa contra l’atur i per una renda Ciutadana garantida del 28 de febrer des de Sant Vicenç dels Horts fins al Parlament, Sixto Garganté en nom de la Comissió Promotora saludava als assistents i detallava el reconeixement a totes les persones i entitats que han participat en aquest projecte.

Tot seguit Diosdado Toledano va narrar l’origen del projecte de la ILP per una RGC, les seves causes i el procés participatiu, plural, que va donar llum per consens el projecte de llei de la renda garantida de Ciutadania que desenvolupa l ‘article 24.3 del Estatut d’Autonomia. Va contestar l’informe d’oposició del Govern de la Generalitat i va donar resposta a les declaracions de la consellera de Benestar Social. Finalment va cridar a tots els pobles que impulsen la ILP a guanyar el cor i la consciència de la majoria de la ciutadania de Catalunya en suport d’aquest projecte de llei.

Des de la Taula es va donar lectura al comunicat de suport a la PAH davant la campanya de criminalització que pateix  i es va donar la paraula a Ada Colau, convidada especial a l’acte al costat de Arcadi Oliveres. Ada ha expressat el seu suport a la ILP per una RGC i explica el moment que travessa la lluita contra els desnonaments, el tràmit al Congrés de diputats del projecte de llei de dació en pagament, finalment va abordar les perspectives i va aportar interessants reflexions sobre l’experiència del moviment social de la PAH.

A continuació la Mesa va donar lectura al Comunicat de salutació enviat pel convidat especial Arcadi Oliveres que per problemes d’agenda no va poder assistir.

A partir d’aquest moment es va donar la paraula per rigorós ordre alfabètic als representants de les entitats que donen suport al projecte de la ILP RGC i van manifestar el seu desig d’intervenir:

José María Álvarez per UGT, Oriol Amorós en nom d’ERC, Quim Arrufat per la CUP, Luis Blanco per IAC, Jaume Botey de Cristians pel socialisme, Jaume Collboni en nom del PSC, David Companyon per EUiA, Ramon Franquesa per Socialisme 21 – XSUC, Antonio Fuertes d’ATTAC-ACORDEM, Joan Carles Gallego per CCOO, el bisbe emèrit del Perú Joan Godayol, Joan Herrera en nom d’ICV, Ramon Masqué de l’Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona, Sylviane Dahan de la FAVB, Daniel Raventós en nom de Renda Bàsica i va tancar la relació d’intervinents Víctor Rios pel Front Cívic.

Les breus intervencions van ser seguides amb interès per la sala i van expressar el compromís amb l’objectiu de recollir moltes més de les 50.000 firmes necessàries perquè el projecte de Llei de la Renda Garantida Ciutadana sigui debatut al Parlament de Catalunya, així com impulsar un ampli procés explicatiu del projecte de llei per a guanyar l’opinió de la majoria ciutadana.

Els matisos dels diferents discursos van il · lustrar la pluralitat i diversitat de les organitzacions socials, polítiques, ciutadanes i moviments socials que participen i donen suport a la ILP de la RGC. Aquesta àmplia pluralitat en un projecte comú per la causa de la dignitat de les persones, especialment dels qui pateixen la pobresa i l’atur, ha de servir per potenciar i desenvolupar un ampli moviment social i ciutadà que permeti assolir l’objectiu d’una Llei de la Renda Garantida de Ciutadania que torni l’esperança i rescat a les persones.

Durant el desenvolupament de l’acte d’obertura Sixto Garganté informa dels propers passos de la campanya, de la cita a les 16:00 hores al Parlament de Catalunya els propers dies 8 i 9 d’abril per jurar o prometre la responsabilitat de fedatari/a a les prop de 290 persones voluntàries. També de la propera distribució dels plecs per recollir signatures.

El crit de Si es pot! Atronó la sala d’actes en repetides ocasions enmig de l’entusiasme de les persones assistents.

Finalment el passi del vídeo de la campanya va tancar l’acte d’obertura de la iniciativa legislativa popular de la Renda Garantida de Ciutadania.

Diosdado Toledano González

PresILPtaula

PresILPpublic

PresILPAda

Acte públic d’inici de la campanya de l’ILP per una Renda Garantida de Ciutadania

RESCATEM LES PERSONES!

Dia: divendres 5 d’abril

Hora: 19:00 hores

Lloc: Centre Cívic “Fort Pienc”, Pl. Fort Pienc, prop de l’Estació del Nord de Barcelona. Estacions de metro properes: Arc de Triomf i Marina

Presentaran l’acte Sixto Garganté i Diosdado Toledano membres de la Comissió Promotora de la ILP.

Convidats pendents de confirmació Ada Colau i Arcadi Oliveres

Hi intervindran les persones representants de les entitats que donen suport a la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania

 ¡Participa en la campanya de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania!

Email: ilprcg@gmail.com

http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/es/

INICI CAMPANYA

La Intersindical Alternativa de Catalunya dóna tot el seu suport a les mobilitzacions del 23F

Amb diferents lemes, des dels diferents territoris i des dels diferents àmbits socials i laborals, hem anat concretant la convocatòria d’una jornada de lluita, el 23F.

Els lemes,Fem-los fora! Juntes podem!,Contra el cop d’estat financer, ens sobren motius,Ni cop d’estat, ni cop de mercat,Contra la dictadura financera i la corrupció. No devem, no paguem, són prou expressius.

No ens podem resignar per més temps a viure en aquest túnel sense sortida. Els que manen no tenen cap interès a sortir perquè ells no estan en crisi. No tenim per què continuar suportant les mentides dels que no volen abandonar la seva situació de privilegi. El nivell d’humiliació al qual ens estan sotmetent ha arribat a quotes màximes.

No ens podem continuar enganyant pensant que això passarà, que jo de moment m’estic salvant, que només m’interessa solucionar el meu problema. Sabem que l’ambició dels anomenats mercats, en realitat persones ben localitzades amb noms i cognoms, no té cap altre límit que el que nosaltres li podem marcar. Sabem que les lluites sectorials no tenen sortida sense un suport majoritari de la població.

Sabem que, més enllà de les seves mentides i dels seus crims, de la seva censura als mitjans informatius i de la seva repressió, hi ha alternatives, que el límit del dèficit és un acordió, que el deute injust no s’ha de pagar i pot no pagar-se, que no tenim per què continuar mantenint cràpules…

Sabem que, actuant totes juntes, podem aconseguir implantar les nostres alternatives, cada dia més clares. No, no ho farem en un dia, però la por comença a canviar de bàndol, i d’això es tracta: la ILP sobre la dació en pagament ha entrat al Congrés malgrat la inicial oposició de la majoria parlamentària perquè saben que no arribaran al final de la legislatura i que no tornaran a tenir la mateixa majoria. Ni l’estatal ni la catalana.

Poc a poc, anem construint alternatives. Ara només ens falta donar una empenta per desbancar els corruptes dels seus llocs de poder. Presumpció d’innocència als imputats? Quan a nosaltres ens estan condemnant sense haver fet res? En política no existeix la presumpció d’innocència, quan es perd la confiança de la gent, fora.

Una rere l’altra, és l’hora de començar a obtenir victòries, retrocessos dels titelles dels poderosos. I després, en el moment que es presenti, un procés constituent per implantar un estat democràtic de debò.

La por està canviant de bàndol. Fem-los fora! Juntes podem!

 

El 23F, tothom amb la marea negra.

Barcelona, 17 h. Inici a la cruïlla de Marquès de Camp Sagrat/Comte Borrell

Imatge

COMUNICAT USTEC·STES

   COMUNICAT USTEC·STES

INDIGNACIÓ DAVANT LA NOVA AGRESSIÓ DEL MINISTRE WERT

AL MODEL D’ESCOLA CATALANA

 USTEC·STEs manifesta la seva gran indignació davant les propostes del Sr. Wert. No cal dir que, en uns moments en què les retallades a l’ensenyament públic estan dificultant enormement la tasca en els centres, afegir-hi noves mesures, totalment irracionals, que distorsionin encara més la tasca educativa, és d’una greu irresponsabilitat.

 El ministre Wert pretén desmantellar el sistema educatiu català i la immersió lingüística, en proposar que la llengua catalana, en lloc de ser la llengua vehicular d’aprenentatge, sigui una assignatura de “quarta categoria” de la qual ni tan sols sigui obligatori avaluar l’alumnat.

 USTEC·STEs defensa, i ha defensat sempre, el model d’immersió lingüística que durant més de 30 anys ha obtingut un èxit total, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua (tant catalana com castellana), com per ser una eina imprescindible per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. Desmantellar aquest model implica, doncs, no solament un atac a la llengua catalana, sinó un atac a la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat.

USTEC·STEs s’afegeix, també, al clam en contra d’aquesta proposta de llei que hi ha en tot el món educatiu, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat, ja que és una proposta que augmenta la mercantilització i aprofundeix en la privatització de l’ensenyament públic, alhora que s’estan retallant, de manera desmesurada, els pressupostos de l’educació pública.

USTEC·STEs fa una crida a tota la comunitat educativa a participar en totes les mobilitzacions per aturar aquesta llei, per aturar les retallades, la privatització de l’educació i, evidentment, per la defensa del nostre model d’escola catalana, al qual no pensem renunciar.

Rosa Cañadell. Portaveu d’USTEC·STEs. 624581550

SOLIDARITAT AMB GAZA

SOLIDARITAT AMB GAZA. Concentració dissabte 17 de Novembre a les 12 h. a Pl. St. Jaume de BARCELONA

 Israel ha llençat una nova operació militar contra la Franja de Gaza, que ha anomenat “Operació Columna de Defensa”

 El divendres 9 de novembre de 2012, les Forces d’Ocupació Israelianes van matar un adolescent que estava jugant a futbol a Gaza; acte seguit van llençar un bombardeig contra tota la Franja de Gaza -sense que hi hagués provocació prèvia- en el que van ser assassinats 7 palestins i més de 40 van ser ferits, fet que va provocar la resposta de la resistència. Els atacs posteriors de l’aviació israeliana continuen elevant la xifra de morts i ferits, i Israel ja ha anunciat la seva intenció d’iniciar una ofensiva terrestre.

El dijous 15, tres israelians han mort al sud d’Israel com a conseqüència del llançament d’un coet per part de la resistència palestina, fet que segurament portarà a la intensificació de l’operació militar, en la que desenes o centenars de palestins podrien morir durant els pròxims dies. Això succeeix quasi 4 anys després de la brutal Operació “Plom Fos”, en la qual més de 1.400 palestins van ser assassinats, i més de 6 anys després de que Gaza comencés a patir un bloqueig salvatge i il·legal. La societat civil palestina està demanant a les organitzacions i individuals solidàries amb la justa causa del poble palestí, que ens concentrem i manifestem davant d’institucions consulars israelianes o de les nostres pròpies institucions per tal d’exigir la fi de l’actual agressió contra la Franja de Gaza.

 La nostra veu és imprescindible per frenar aquesta barbàrie.

Diguem NO al terrorisme d’Estat israelià!

Diguem NO al bloqueig de Gaza!

Diguem NO l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid sionistes!

Diguem NO a la creixent col·laboració entre el govern català i les institucions israelianes!

 Diguem SÍ al Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’Estat d’Israel, per tal d’assolir una pau justa a Palestina!

 Els grups catalans de solidaritat amb Palestina convoquem a la població a concentrar-se aquest:

 DISSABTE 17 DE NOVEMBRE A LES 12h A LA PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA

 Us hi esperem! Visca Palestina lliure

La crisi econòmica: més despossessió social per salvar el capital financer

La crisi econòmica: més despossessió social per salvar el capital financer

 IVAN GORDILLO | 04/08/2012

Gol de Cesc! El president del govern i altres representants polítics ho celebren efusivament a la grada d’un estadi, a Polònia, enmig d’un partit de l’Eurocopa de futbol. Hores abans, s’havia anunciat el rescat de la banca espanyola, valorat en 100.000 milions d’euros, un episodi més de la lamentable gestió de la crisi per part de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. Certament, la imatge és patètica. L’ajuda imposada per la UE per fer front a la situació de fallida de la banca pel despropòsit immobiliari i la creixent morositat suposarà un aprofundiment de les polítiques d’austeritat. Aquests ajustaments econòmics estan condemnant les classes populars, liquidant el patrimoni públic i desmantellant la minsa democràcia que podia oferir el parlamentarisme. No és una problemàtica tècnica, sinó una qüestió política. La prioritat són els bancs, abans que les persones. Els representants electes es troben còmodes amb el mandat de les elits financeres. El cop d’estat dels financers que es va iniciar el 2008 està més que consolidat. Comença a fer-se difícil explicar alguna cosa nova sobre aquesta crisi. Tot el que s’ha dit i repetit des que va començar continua sent vigent avui dia, més enllà de les peculiaritats dels nous episodis. El mal diagnòstic inicial i la voluntat de salvar el capital financer estan darrere les erràtiques polítiques econòmiques. Continua llegint